" Caladaire " en occitan désigne " le caladeur " : celui qui autrefois, empierrait les rues et chemins de façon à
les rendre plus praticables. En plus d'être des batisseurs, ils étaient souvent de véritables artistes.
Parfois, le bitume a supplanté la pierre, mais il arrive que l'on aperçoive, dans les ruelles des villages
provençaux, quelques vestiges de ces chef-d'oeuvres....
En bon Manosquin, ( lesquels avaient à l'époque une excellente réputation de caladeurs ) j'essaie aussi de
décorer les chemins.....
Pour en savoir plus, un magnifique livre : " Calades " aux éditions Bec dans
l'air.
" Arnaut Guilhem se lèva per anar caladar
a la promiera pièra pas picar,
a
la segonda pièra dei mans li a tombat,
a la tresena pièra la posquèt pas levar ;
sus un clapàs
s'asseta per un pauc se pausar ;
au calabrun lo troban mort sus son caladat ;
dei
pèiras que rastavan un bèu tombèu li an fach
Au paradis escala, demanda per dintrar :
- Bonjorn, mon bèu Sant
Pèire, que pèira siatz estat
Siàu mèstre
caladaire, d'obra aici n'avètz pas ?
- T'esperaviam, brave ôme, qu'avèm un gros
pretz-fach.
Le camin de Sant Jaume l'an mes a caladar.
" Le caladaire "
Jean-Yves Royer